dimecres, 27 de gener de 2010

HIPOCRESIA SOCIAL

Actualment, vivim en la generació de la hipocresia social. La hipocresia social és l'estat en el qual l'individu experimenta el fet del despotisme i el passotisme envers els valors socials que en alguns moments de la nostra història alguns pensadors han cercat i, fins tot, estudiat per tal d'aconseguir uns valors socials i morals de qualitat.

De manera que ens trobem enfront d'una societat amb manca de valors morals. Vivim connectats davant de les pantalles cibernètiques. I a través d'aquestes podem experimentar la cultura del saber i també la cultura de l'ignorància. Així que vivim en un món en format reality-show, on la lliçó de l'esforç es tergiversa amb “el no fer res per tal d'aconseguir els teus propòsits”. Per tant, les noves tecnologies de la informació i la comunicació han canviat els nostres hàbits i també la nostra forma de pensar. A través d'una pantalla podem aconseguir milers i milers d'informacions de tot tipus. Ara bé, això fa que l'homínid hagi de tenir la capacitat de discernir les informacions i, per tant, ésser conscient de les seves troballes cibernètiques. Així que, des de les escoles del nostre país, hem d'aconseguir ensenyar a discernir les informacions i, a la vegada, focalitzar l'eina de les noves tecnologies des de l'intel·lecte humà (la capacitat de discernir les informacions) i no des de “l'aculturació” dels continguts cibernètics.

En definitiva, la comunitat educativa ha de cercar estratègies per tal de potenciar la figura de les noves tecnologies focalitzada des de l'intel·lecte humà i, a la vegada, potenciant la teoria metodològica del constructivisme social, ja que hem de comprendre els aprenentatges a través del treball social i la interdisciplinarietat. Per tant, estimats lectors, la comunitat educativa ha de plantejar-se aquest aspecte (les NTAE) com un dels temes fonamentals en la nostra escola del segle XXI.

5 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

el problema no és saber sinó entendre, interpretar i seleccionar.

el Mèlich ha dit...

Sobretot els articles del Ollonarte. Si és que se'n poden dir articles.Comença amb l'"hipocresia social",el despotisme, la "aculturació" , la interdisciplinarietat i acaba amb les NTAE. Clar, la meva ignorància no arriba a tant.
quina samfaina...Tant fàcil que és escriure i parlar clar.
Salutacions
J. Mèlich

Montse ha dit...

La hipocresia social, ha existit sempre, i seguirà existint, el díficil és viure segons les teves conviccions i manternir-te integre, això té un preu.

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Aquest tant, va sense la "t" al final.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

el mèlich ha dit...

A veure si t'apliques una mica xato..aquell tant va amb "t".
És adverbi de quantitat.
"Tant fàcil"= molt fàcil

No arriba a "tant" = no arriba a aquesta quantitat.

Estudia estudia...Cordialment
Mèlich