L'ESCOLA INCLUSIVA ÉS UN ÈXIT

En Carles va arribar al principi de curs molt desmotivat. El curs passat, quan feia segon de primària, va tenir un mestre de matemàtiques que emprava els grups flexibles (els bons anaven amb un grup i els altres, que el mestre considerava que no tenien el nivell adequat, anaven amb un altre grup). Per tant, el Carles va arribar molt desmotivat, ja que el mestre del curs passat no’l va incentivar ni estimular per aprendre de forma significativa.

En canvi, aquest any tot ha canviat en la vida estudiantil del Carles. Ha trobat un mestre excepcional que l’estimula i el valora d’una manera sorprenent, però no només valora a ell, sinó que valora a tothom per igual. El nostre estimat mestre té clar que una classe de matemàtiques ha de ser inclusiva. Ell té clar que la qualitat de l’ensenyament no es basa en grups per nivells. Per tant, des del punt de vista del mestre actual del Carles, la igualtat es basa per tenir unes expectatives altes per a tots els alumnes i recolzar-los sempre que ho necessitin. El nostre mestre treballa per a tothom. I, a més a més, ha de tenir bones expectatives per tothom. Si el mestre té expectatives baixes, el mestre ja no pot ser inclusiu. El currículum que indaga d’una manera exquisida el mestre és un currículum coherent, centrat amb les matemàtiques importants i articulat per nivells. Per tant, el contingut dels aprenentatges ha de ser un contingut que tingui qualitat. Quan el contingut té qualitat: És quan aquest contingut es treballa de manera transversal (el que s’aprèn ha d’estar relacionat), centrat en matemàtiques importants i articulat per nivells (que les relacions bàsiques cada vegada siguin més complexes). El mestre del Carles és un mestre molt observador, ja que sap el que saben els seus alumnes, sap el que tenen que aprendre i sap com provocar-los i recolzar-los. Per tant, aquest fet d’observació és molt important a l’hora de l’ensenyament. L’aprenentatge ha de ser comprensiu (Ningú aprèn res sinó comprèn allò que s’explica. Comprensiu vol dir que els nens s’han de poder comunicar mentre fan les seves tasques) , s’ha de construir activament i ha d’estar basat amb experiències adequades i amb els coneixements anteriors. Per tant, aquest mestre té en compte molts aspectes a l’hora de portar a terme els continguts matemàtics a dins de l’aula. L’avaluació, és un concepte que també té en compte el nostre mestre, s’ha de recolzar en l’aprenentatge de les matemàtiques importants i donar informació útil a professors, alumnes i pares. Segons el mestre del Carles, l’avaluació ha d’estar perfectament integrada en els processos d’aprenentatge. L’avaluació ha de servir per obtenir informació matemàtica important. Aquesta informació, sense cap mena de dubte, es podrà fer servir en la pràctica per gestionar el procés d’aprenentatge. La difícil tasca, però admirable del mestre de tercer de primària, és integrar l’avaluació en el procés d’aprenentatge. També fa servir molta tecnologia dins de l’aula, ja que s’acompanya de les noves tecnologies (ordinadors), murals (creen el marc simbòlic de l’aprenentatge del nen), plànols, boles del món, etc.

Ara, en aquests moments, estan treballant les mesures. El mestre ha posat un gran mural a la classe. En aquest mural hi ha dibuixats molts objectes reals (llapis, taula, graó d’una escala, cadira, porta, etc). El seu primer objectiu ha estat observar el mural per grups, i entre ells comentaven de forma intuïtiva les mesures dels objectes. El seu segon objectiu ha estat anar a mesurar amb les cintes mètriques els objectes proposats. Després han tornat al mural i han comentat les mesures intuïtives amb les mesures reals. Llavors, partint d’aquest procés, el mestre ha anat passant per cada grup i els ha preguntat quin era el procés que havien seguit per trobar les mesures correctes. Si algun s’havia equivocat, no passava res, ja que el mestre inclusiu ha d’encoratjar a l’alumne a trobar la resposta correcta d’una forma intel·ligent i constructiva.

LA NOSTÀLGIA EDUCATIVA

Per ser exactes i precisos, encara no fa ni un dia que hem finalitzat les classes i els exàmens. He de fer esment que ha estat un any dur, però quan finalitza l’any educatiu sento la nostàlgia de voler-ne més, em sento quelcom desitjós de rebre més continguts i coneixements sobre l’educació en general, ja que és el temari de la meva carrera i de la meva futura professió.

Sento el desig de descobrir i indagar noves metodologies, diferents maneres i concepcions d’apreciar i veure el sistema educatiu actual, observar nous enfocaments i tendències que aclaparen les aules del nostre país, veure com les escoles utilitzen els recursos en la comunitat educativa, veure com s’empra la transversalitat de les matèries (establint sinèrgies i connexions directes entre assignatures), observar el treball dels valors morals dins del marc educatiu de forma implícita. Per tant, tal com ja he dit anteriorment, quan s’acaben les classes em sento quelcom buit perquè tinc la necessitat de treballar per aconseguir una educació de qualitat en el nostre país. L’educació d’un mestre no és una creació vinguda de l’atzar, sinó que es va conreant al llarg de la seva vida. Aleshores, tot mestre, dia rere dia, va indagant i examinant la seva forma d’entendre i d’aplicar l’educació dins de la comunitat educativa.

L’educació del segle XXI ha de ser una educació basada en el constructivisme i en l’aprenentatge significatiu. A través de l’aprenentatge significatiu, Ausubel ens diu que la relació dels coneixements ja adquirits (coneixements previs) amb els coneixements que ens estan donant fan de l’alumne un alumne crític, autocrític i autònom en una societat en concret. L’aprenentatge significatiu implica que l’alumne ha de ser creatiu, ha d’estar motivat (el mestre-guia és el màxim exponent per aconseguir aquesta motivació per part de l’alumne)i el mestre ha d’acompanyar-se de materials motivants. I, per sobre de tot, hem de tenir clar que gràcies a l’aprenentatge significatiu aconseguirem que els coneixements de l’alumne estiguin emmagatzemats en la memòria a llarg termini i també arribarem a l’objectiu primordial de la funcionalitat de l’aprenentatge (aquells coneixements adquirits han de ser aplicables en el dia a dia i al llarg de la seva vida). Per tant, l’educació que indaguem en aquest nou marc educatiu, és una educació tal i com la concebia Loris Malaguzzi i no com la concebia Locke (el nen és un got buit).

En conclusió, sempre ens quedarà l’octubre per continuar investigant i innovant per un sistema educatiu que molts i moltes desitgem que canviï en l’ascendència que la pròpia societat ens formula, una societat dinàmica (en constant moviment). I, per tant, si el nen canvia, els mestres també hem de canviar.