dissabte, 14 de juny de 2008

LA NOSTÀLGIA EDUCATIVA

Per ser exactes i precisos, encara no fa ni un dia que hem finalitzat les classes i els exàmens. He de fer esment que ha estat un any dur, però quan finalitza l’any educatiu sento la nostàlgia de voler-ne més, em sento quelcom desitjós de rebre més continguts i coneixements sobre l’educació en general, ja que és el temari de la meva carrera i de la meva futura professió.

Sento el desig de descobrir i indagar noves metodologies, diferents maneres i concepcions d’apreciar i veure el sistema educatiu actual, observar nous enfocaments i tendències que aclaparen les aules del nostre país, veure com les escoles utilitzen els recursos en la comunitat educativa, veure com s’empra la transversalitat de les matèries (establint sinèrgies i connexions directes entre assignatures), observar el treball dels valors morals dins del marc educatiu de forma implícita. Per tant, tal com ja he dit anteriorment, quan s’acaben les classes em sento quelcom buit perquè tinc la necessitat de treballar per aconseguir una educació de qualitat en el nostre país. L’educació d’un mestre no és una creació vinguda de l’atzar, sinó que es va conreant al llarg de la seva vida. Aleshores, tot mestre, dia rere dia, va indagant i examinant la seva forma d’entendre i d’aplicar l’educació dins de la comunitat educativa.

L’educació del segle XXI ha de ser una educació basada en el constructivisme i en l’aprenentatge significatiu. A través de l’aprenentatge significatiu, Ausubel ens diu que la relació dels coneixements ja adquirits (coneixements previs) amb els coneixements que ens estan donant fan de l’alumne un alumne crític, autocrític i autònom en una societat en concret. L’aprenentatge significatiu implica que l’alumne ha de ser creatiu, ha d’estar motivat (el mestre-guia és el màxim exponent per aconseguir aquesta motivació per part de l’alumne)i el mestre ha d’acompanyar-se de materials motivants. I, per sobre de tot, hem de tenir clar que gràcies a l’aprenentatge significatiu aconseguirem que els coneixements de l’alumne estiguin emmagatzemats en la memòria a llarg termini i també arribarem a l’objectiu primordial de la funcionalitat de l’aprenentatge (aquells coneixements adquirits han de ser aplicables en el dia a dia i al llarg de la seva vida). Per tant, l’educació que indaguem en aquest nou marc educatiu, és una educació tal i com la concebia Loris Malaguzzi i no com la concebia Locke (el nen és un got buit).

En conclusió, sempre ens quedarà l’octubre per continuar investigant i innovant per un sistema educatiu que molts i moltes desitgem que canviï en l’ascendència que la pròpia societat ens formula, una societat dinàmica (en constant moviment). I, per tant, si el nen canvia, els mestres també hem de canviar.

5 comentaris:

Miquel Casellas ha dit...

ja era que diguessis alguna cosa

mai ha dit...

Hola !

Vinc de rebot al teu blog i m'has deixat de pedra! Sort que els temps canvien!. Ja que veig que estàs tan treballadet sobre el tema pedagògic ,què me'n pots dir del nou curriculum competencial ?

Estic fent colzes preparant programacions i m'he escapat un moment. Quan vulguis , aquí tens una possible paral·lela o companya de cicle.
Salutacions i endavant.

El blog del Xavier Ollonarte i Rovira ha dit...

Doncs bé, a continuació li contestaré a la Mai.

Bé la LOGSE era una llei comprensiva, en canvi amb la LOGSE avancem cap a una llei inclusiva. El concepte d'escola inclusiva, com ja tu coneixes molt bé, signfica que el marc curricular de la LOE no només comprèn els nens amb necessitats educatives especials, sinó que els inclou i els analitza dins la diversitat a dins de la comunitat educativa. Per tant, l'escola inclusiva és una escola on tothom i té cabuda.
Amb la LOGSE el nen desenvolupava el seu saber fer, ser i estar, en canvi amb la LOE el nen desenvolupa una quarta característica que és el saber actuar (el saber actuar són les competències bàsiques). El nen necessita exercitar les seves habilitats adquirides per tal de ser competent en la seva pròpia societat.

Amb la nova LOE, en primer lloc plasmarem uns objectius didàctics i després ho relacionarem amb les competències bàsiques. Llavors, plasmarem uns continguts, que aniràn directament relacionats amb els objectius i relacionats ímplicitament amb les competències. Per últim, farem l'avaluació que es relacionarà directament amb els objectius i ímplicitament amb totes les altres. Per tant, l'avaluació que ens proposa la nova LOE és una avaluació formativa (hem d'avaluar el dia a dia i no basar-nos amb avaluacions finals), tal i com deia Gardner "l'infant té moltes ntel·ligàncies, per tant hem de saer veure de quines formes pot aprendre l'infant, ja que cada infant aprèn diferent i amb un ritme propi.

La LOE, podrím dir que és un currículum semi-obert, però proposa un enfocament més constructivista dins del marc educatiu, ja que proposa el treball per racons, tallers, treball per projctes, treball en contacte directe amb el medi, etc. Per tant la LOE va molt més enllà que la LOGSE, la LOE proposa un constructivisme sociat i deix enrere el constructivisme tradicional. El constructivisme social és aquell enfocament que el nen aprèn a partir de l'interacció amb les altres persones, els nens es formulen hipòtesis i cada nen ha d'interpretar els seus propis coneixements, però també els coneixements dels seus companys. Per tant, a través de tot això podràn trobar la resposta final de la seva hipòtesis.

Qualsevulla cosa que vulguis saber o que em vulguis rectificar aquí estic. Continuem en contacte amb els nostres blogs.

Que vagi bé la programació, jo aquest any he estat a cicle inicial i ja sé què és programar amb la LOE i, sense cap mena de dubte, és més entretingut que amb la LOGSE, però t'ho assegura que és genial.

Cordialment,

Xavier Ollonarte i Rovira.

mai ha dit...

Uau !

Tinc un dubte d'aquells existencials. Sóc de CM i CS . M'he fet un embolic de ca l'ample perquè currículum Logse, plantejament Loe ,... uns que sí uns que no.Total que m'he deciditper fer un aiguabarreig de les dues justificant la metodologia Loe amb estructura Logse i que sigui el que Déu vulgui.

Moltes gràcies per la teva dissertació. A aquestes alçades estic molt saturada de tot i rebre idees clares i precises m'ha ajudat molt . Recordar a Ausubel, Brunner...
Tant debò que t'hagués trobat abans! Dissabe tinc una cita ineludible i encara em quedem moltes coses per acabar de lligar.

Salutacions,

Montse ha dit...

Benvigut una altre vegada, espero que tot t'hagi anat molt bé, i m'agrada veure que tens un gran desig per millorar.
Que tinguis sort i una abraçada.