dimecres, 9 d’abril de 2008

UNA AULA DE CIÈNCIES ALTERNATIVA

Quan emprem el terme “alternatiu”, emprem el terme “diferent”. Aquesta diferència ve donada per la innovació i la creativitat (a partir del contacte directe amb el medi). Per tant, la intenció d’aquesta aula és defugir de l’encarcaració dels mètodes tradicionals de l’escola convencional i atraure als seus alumnes amb la metodologia constructivista. A l’escola Estalella Graells, concretament a la classe de la Margarita Roma, podríem emprar l’experimentació de les ciències naturals a través dels racons (establint relacions amb altres matèries, implicant l’alumne en l’aprenentatge i fomentant l’autonomia del propi individu en concret), a través de projectes i a través de l’aula de ciències.

Avui ens centrarem en la pràctica d’un experiment. Us explicaré el tema del “Cicle de l’aigua”. La Margarita Roma, mestra de primer B i coordinadora de l’aula de ciències naturals, ha començat la classe preguntant als seus alumnes la següent qüestió: On podem trobar aigua? I, llavors, els nens han començat a parlar dels llocs on poden trobar aigua (s’ha esmentat els següents llocs: rius, mar, pluja, aixeta, regadora, etc.). Per tant, a través d’aquesta pregunta hem pogut veure els coneixements previs dels nostres alumnes i, a la vegada, s’ha efectuat amb deteniment una proximitat ecològica excepcional. L’alumne és partícip del seu aprenentatge i el mestre ha de guiar aquest aprenentatge cap a una resposta adequada.

Quan haguem portat a terme aquest primer procés de l’activitat, a través del diàleg entre mestre i alumne, els nens han de ser conscients que mirem on mirem, sempre trobem alguna cosa relacionada amb l’aigua, ja que a la terra hi ha uns 1500 bilions de metres cúbics d’aigua, però, a la Llacuna no n’hi ha ni una gota.

Els nens han de ser conscients que l’aigua es pot bullir i convertir-se en vapor, i també es pot congelar i convertir-se en gel. No obstant això, d’aquest cicle tan complex no en seran conscients fins que portem a terme la següent activitat, ja que si esmentem aquesta evidència abans de portar a terme la manipulació de l’aigua, l’aprenentatge no serà tan ric o, si més no, perd tota la seva gràcia, ja que el factor sorpresa perd la seva importància.

Per tant, després de la primera part de l’activitat, ens hem dirigit cap a la cuina de l’escola i la pregunta efectuada ha estat la següent: Què passa si posem un bol ple d’aigua i el deixem escalfar? Doncs bé, les reaccions dels nens han estat d’incertesa, ja que cap d’ells es podia imaginar que l’aigua podia desaparèixer. Tot seguit, hem posat a bullir l’aigua i l’hem tapat amb una tapa, al cap d’una estona hem aixecat la tapa i hem pogut veure com la tapa estava mullada (com si caigués pluja) i, a més a més, el nivell de l’aigua anava descendint. Al cap d’una estona, l’hem tornat a aixecar i hem pogut observar com la tapa estava totalment entelada. I, finalment, hem pogut veure com el bol s’ha quedat sense aigua i, per tant, els nens han pogut veure el procés d’evaporització de l’aigua d’una manera significativa.

A través d’aquesta activitat, els nens han descobert que quan les coses es cremen deixen anar vapor. Aquest vapor és el vapor de l’aigua i, a més a més, descobriran que no el poden agafar. Han de ser conscients que l’aigua no para mai quieta, l’energia del sol fa pujar l’aigua del mar cap amunt (evaporació) i li fa fer un llarg viatge, que es diu cicle de l’aigua. L’aigua quan arriba els núvols es condensa i, llavors, s’efectua la pluja.

Per tant, hem pogut observar com l’aprenentatge directe amb l’entorn és molt més positiu que els llibres de text. Hem de ser conscients que no és el mateix veure una cosa o que te l’expliquin. L’Estalella i Graells, tot i la forta influenciació dels llibres de text, en moltes ocasions, opta per les dinàmiques més constructives, per tant opta per les classes on el mestre no és el mestre convencional, sinó que és el mestre guia dels alumnes.

També cal fer esment de la utilitat dels racons de la classe. En el racó de les ciències naturals, els nens van fer un aprenentatge de l’estudi de l’aigua. Van portar molts llibres (tothom va poder intercanviar informacions i, d’aquesta manera, els pares també són partícips de l’aprenentatge dels seus fills, ja que van tenir d’ajudar a buscar llibres adequats per als seus fills). En el racó també van fer el procés il·lustrat pictòricament del cicle de l’aigua, així, d’aquesta manera els nens van poder il·lustrar el seu propi procés i, a més a més, ho van deixar plasmat en el seu marc simbòlic (racons). Però, fixeu-vos que en aquest procés hem fet servir un procés pràctic (a la cuina de l’escola mitjançant la manipulació de l’aigua i el seu procés d’evaporització), els racons com a eina d’aprenentatge dinàmic i autònom del nen i aplicant en tot el procés el diàleg entre tots. Per tant, hem de tenir clar que podem utilitzar molts recursos a l’hora d’emprar l’aprenentatge, ja que, en moltes ocasions, ens quedem amb el recurs més pobre, la fitxa i el llibre de text.

El que hem de tenir clar, és que en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne en concret és que, sense cap mena de dubte, ha pogut raonar. I, per tant, si l’alumne pot raonar, fomentarem alumnes crítics i autocrítics.

En conclusió, si l’alumne és capaç de raonar, trobar variables i hipòtesis a través d’aquest mètode pràctic d’aprenentatge, ja ens podem sentir molt orgullosos, ja que l’escola que hem de promoure en el segle XXI, és l’escola integradora i constructivista.