TRANSMETRE O OFERIR?

Ja des d’èpoques intrèpides, l’ésser humà tenia la necessitat d’estar regit per unes normes de compliment. Aquestes normes de compliment, sense cap mena de dubte, només les pot complir amb deteniment l’homínid, ja que l’ésser humà és l’únic animal que gaudeix d’intel·ligència i, per tant, aquest fet fa que sigui capaç d’adaptar-se a qualsevulla entorn. No obstant això, en moltes ocasions, aquest procés d’adaptació a l’homínid li ha costat segles i segles de digerir aquest fenomen successiu.

Per tant, els valors morals són imprescindibles en qualsevol societat. Els valors han d’estar regits sota unes normes que la societat en concret haurà de cercar de forma conjunta. Hem de tenir clar i flagrant que els valors mai s’han de transmetre (imposar els valors morals), sinó que s’han d’oferir (plasmar una gamma de valors i motivar a l’alumne a emprar aquests). Tota societat ha d’estar regida per uns valors democràtics i, a la vegada, aquests han d’arribar a ser una de les dosis més significatives de la convivència dels éssers humans.

Les nostres escoles, immerses en ple segle XXI, es troben mancades de valors morals, aquells valors que el mestre ha d’oferir d’una forma exquisida als seus alumnes. El propi mestre ha de saber que els valors no són innats (un nen no neix amb uns valors predisposats, sinó que el seu entorn els hi configura. I, per tant, ell ha de discernir-los) i, sens dubte, ell ha de vetllar per un aprenentatge ofert dels valors emprats amb correcció. El mestre ha de saber, doncs, que els valors són un dels aprenentatges més importants que els nostres infants han d’assolir al llarg de tota la seva etapa escolar obligatòria, ja que aquest coneixement pràctic es veurà reflectit al llarg de la seva existència terrestre. Només amb aquesta concepció valorística moral l’escola portarà una acció clara i solvent dels valors morals (la moralitat l’elegim entre tots, mestres i alumnes, dins d’un marc social i democràtic).

Els valors s’han de plasmar de forma implícita en els aprenentatges dels nostres infants. Per tant, totes les matèries han d’estar impregnades de valors morals que la nostra societat en concret haurà de cercar al llarg de la seva existència. El mestre a través del constructivisme social (concepció metodològica que cerca els coneixements previs dels infants, el diàleg constant a través de marcs simbòlics i les hipòtesis que els nens formulen i comparteixen entre ells per tal de trobar una resposta conclusiva) ha d’impulsar un treball dels valors emmarcat i digerit des de la societat. Per tant, quan indaguem la societat en general, estem plasmant de forma minuciosa la realitat que ens envolta. Doncs bé, l’objectiu primordial ha de ser el fet de cercar la moralitat dels valors analitzant l’entorn que ens envolta. Només així aconseguirem uns valors de qualitat per la nostra escola d’aquest nou segle.

En conclusió, si oferim uns valors morals de qualitat (oferir valors implica portar a terme l’ús del diàleg entre mestres i alumnes, per tal de trobar una entesa conjunta a l’hora de portar a terme l’ús dels valors. Per tant, aquest fet també implica discernir de forma acurada i amb convenciment), l’escola serà més tolerant, sensible davant a fets puntuals, respectuosa, afable, amable amb tots els seus components que la conformen i, sobretot, més exigent amb ella mateixa.

LA VIDA HA DE SER UN MAR DE SOMRIURES DE BOGERIA

Sóc lleig i molt lleig, sóc guapo de veritat, sóc alt com una torre, sóc baix i esquifit, tinc els ulls clars i blaus, tinc els ulls marrons foscos, no hi veig res i porto ulleres de cul de got, hi veig tan clar com un nen recent nascut, sóc prim i esquifit, sóc fort i musculós, etc. Siguis com siguis, el millor que pots fer és riure de tu mateix.

"La vida ha de ser una bogeria constant de somriures inesperats, producte de les reaccions de les teves imperfeccions"

L'ESCOLA HA DE SER LA PRIMERA INSTITUCIÓ ENCARREGADA D'IMPULSAR EL CONSTRUCTIVISME SOCIAL

L’escola, sense cap mena de dubte, és la primera institució que ha de vetllar per la socialització entre els infants. Hem d’ensenyar continguts teòrics, però també formem a persones que hauran de viure en una societat en concret i, per tant, hauran de ser persones crítiques, autònomes i emprenedores de projectes atractius. Per tant, si impulsem la utilització de la metodologia del constructivisme social a dins les aules, aconseguirem que el nostres alumnes siguin crítics, ja que és el que la nostra societat cerca en les persones.

En conclusió, l’escola, per sobre de tot, educa als infants. I si és una escola de qualitat (l’escola que cerca la LOE), educa des de la transversalitat dels aprenentatges.

"La verdad del hombre empieza donde acaba su propia tontería. Pero la tontería del hombre es inagotable"

Antonio Machado

LA CRISIS ÉS UNA REALITAT SENSE CAP TIPUS DE FICCIÓ

Durant els últims deu anys hem estat espectadors i, sens dubte, molts d'ells artífexs de la cultura exponencial de la totxana. L'alt increment de l'obertura d'immobiliàres, de constructors que ampliaven d'una forma folgurant les seves plantilles de treball, les hipoteques que les caixes i els bancs donaven a uns interessos molt baixos, etc. Doncs bé, tots aquests factors han estat el cúmul d'intrèpides inhumanitats que ens han portat a una crisis que, segons diuen els entesos, serà una crisis més violenta i negativa que la de l'any 1929.

Ara, en plena crisis econòmica, els tipus d'interès s'han disparat. I tots aquells que van sol·licitar una hipoteca que no podien sol·licitar, simplement perquè el seu nivell econòmic no ho permetia, s'han agafat els dits, fins al límit d'haver de cancel·lar la hipoteca, embargar tots els seus béns i quedar-se sense diners (a causa de l'ascendència dels interessos). La parada rotunda de la construcció ha suposat la pèrdua de milers i milers de llocs de treball, per tant l'atur s'ha incrementat de forma exponencial. Però bé, en el subcidi de l'atur s'hi suma l'increment de la demanda laboral. I es que la nostra societat ja feines que no les vol fer. Doncs bé, ara, davant d'aquest problema social el govern haurà de prendre mesures de caire efectiu.

L'increment del petroli, l'increment dels aliments bàsics (a causa de la dieta mediterrània, aquells productes que abans eren aparentment barats, ara es comercialitzen a preus desorbitants) suposa un dels drames diàris d'una societat que no sap com respondre a aquesta incertesa col·lectiva.

Què ha passat? Per què ha passat? Es podia evitar una crisis i no s'ha fet? Sense cap mena de dubte, les crisis no existirien si els nostres polítics empressin unes polítiques socials i econòmiques des del rigor, la serietat i, sobretot, el seny. L'error més majestuós ha estat invertir només en la denominada "cultura de la totxana", una cultura de diner fàcil i que, a llarg termini, pot tenir les seves conseqüències nefastes si no s'empra amb correcció. Estimats polítics, inverteixin més en educació, preparin més bé els empleats de les empreses, etc.

En conclusió, tal com diu el senyor Leopoldo Abadía (profesor de l'IESE durant 31 anys) "la crisis ninja", volent remarcar que aquesta crisis no té data de caducitat, per tant aquesta caducitat només pot desparèixer amb una bona gestió política i econòmica. Per tant, estimats tripulants i amics de l'estat, ara suposo que us estareu estirant els cabells, ja que us heu carregat, jubilant-los, a totes les persones bones de les grans empreses. Ara els capdavanters d'aquesta crisis només són gent inexperta que no saben per on anar i els experts s'ho miren des dels televisors de les seves cases rient de forma irònica.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LA SEVA MANIPULACIÓ

Seré breu i concís: Durant tot l'estiu no s'ha parlat d'educació en els mitjans de comunicació, però bé només ha estat emprendre el nou curs estudiantil i tornar a carregar contra l'educació del nostre país. Si hem de carregar-nos l'educació perquè ens hem de dixar de fer-ho durant l'estiu.

Estimats companys del món períodistic, deixin al marge la morbositat comunicativa, ja que no fan cap tipus de favor a la nostra societat.

SI EDUQUEM L'INFANT NO CALDRÀ CASTIGAR-LO

L'escola és una de les primeres institucions que ha de cercar i donar valors als infants. Sense cap mena de dubte, la moralitat és un dels aspectes més importants de l'atenció primerenca dels nostres infants. La nostra societat està mancada de valors, però és que la comunitat educativa, en moltes ocasions, no els sap cercar i els oblida. Els valors han de ser donats i rebuts des de la transversalitat dels coneixements, quan això esdevingui un fet crucial de l'escola, els valors seràn donats amb total correcció.

Hem de saber que existeixen valors i fets. Els valors són estimatius, en canvi els fets són descriptius, perceptius i objectius. Quan un individu en concret vol cercar un valor, ha de ser conscient que ha de seguir tres passos: Un objecte que es desitja (jo desitjo cercar el compartir), un subjecte que s'escull (jo desitjo compartir un valor en concret amb unes persones en determinat) i un context social al que s'inscriu l'activitat (el lloc concret on s'esdevé la cerca del valor). Per tant, els professionals de l'educació (mestres, professors, pedagogs, psicòlegs, etc.) hem de cercar i incorporar la transmissió benefactora dels valors en la comunitat educativa d'aquest nou segle encara poc madur.

El valor és adquirit en el subjecte de l'individu fins al punt de convertir-se en un hàbit. Per tant, un aspecte que es convertix en un hàbit, el podem considerar com un aspecte adquirit i comprès en el nostre subjecte de forma natural. Els valors són necessaris en la nostra vida quotidiana i professional: per créixer en el nostre propi desenvolupament i per aplicar la convivència en una societat en concret.

Per tant, l'escola ha d'indagar els valors morals dins de la comunitat educativa tot cercant una escola inclusiva, establint connexions i sinèrgies entre totes les assignatures, fomentant valors des de la transversalitat i, per sobre de tot, liderar un projecte sòlid i creïble. És rellevant que el projecte educatiu estigui liderat per un equip directiu que s'ho cregui i, a més a més, que treballi perquè el projecte estigui portat a la pràctica amb solvència. Però, sense cap mena de dubte, el projecte educatiu, ha d'estar impregnat de valors morals que cerquin l'harmonia i la convivència dins de la comunitat educativa.

En conclusió, si eduquem el nen des d'un principi factible, no caldrà caure amb un recurs tan fàcil i denigrant, el càstig.