L'escola és una de les primeres institucions que ha de cercar i donar valors als infants. Sense cap mena de dubte, la moralitat és un dels aspectes més importants de l'atenció primerenca dels nostres infants. La nostra societat està mancada de valors, però és que la comunitat educativa, en moltes ocasions, no els sap cercar i els oblida. Els valors han de ser donats i rebuts des de la transversalitat dels coneixements, quan això esdevingui un fet crucial de l'escola, els valors seràn donats amb total correcció.
Hem de saber que existeixen valors i fets. Els valors són estimatius, en canvi els fets són descriptius, perceptius i objectius. Quan un individu en concret vol cercar un valor, ha de ser conscient que ha de seguir tres passos: Un objecte que es desitja (jo desitjo cercar el compartir), un subjecte que s'escull (jo desitjo compartir un valor en concret amb unes persones en determinat) i un context social al que s'inscriu l'activitat (el lloc concret on s'esdevé la cerca del valor). Per tant, els professionals de l'educació (mestres, professors, pedagogs, psicòlegs, etc.) hem de cercar i incorporar la transmissió benefactora dels valors en la comunitat educativa d'aquest nou segle encara poc madur.
El valor és adquirit en el subjecte de l'individu fins al punt de convertir-se en un hàbit. Per tant, un aspecte que es convertix en un hàbit, el podem considerar com un aspecte adquirit i comprès en el nostre subjecte de forma natural. Els valors són necessaris en la nostra vida quotidiana i professional: per créixer en el nostre propi desenvolupament i per aplicar la convivència en una societat en concret.
Per tant, l'escola ha d'indagar els valors morals dins de la comunitat educativa tot cercant una escola inclusiva, establint connexions i sinèrgies entre totes les assignatures, fomentant valors des de la transversalitat i, per sobre de tot, liderar un projecte sòlid i creïble. És rellevant que el projecte educatiu estigui liderat per un equip directiu que s'ho cregui i, a més a més, que treballi perquè el projecte estigui portat a la pràctica amb solvència. Però, sense cap mena de dubte, el projecte educatiu, ha d'estar impregnat de valors morals que cerquin l'harmonia i la convivència dins de la comunitat educativa.
Hem de saber que existeixen valors i fets. Els valors són estimatius, en canvi els fets són descriptius, perceptius i objectius. Quan un individu en concret vol cercar un valor, ha de ser conscient que ha de seguir tres passos: Un objecte que es desitja (jo desitjo cercar el compartir), un subjecte que s'escull (jo desitjo compartir un valor en concret amb unes persones en determinat) i un context social al que s'inscriu l'activitat (el lloc concret on s'esdevé la cerca del valor). Per tant, els professionals de l'educació (mestres, professors, pedagogs, psicòlegs, etc.) hem de cercar i incorporar la transmissió benefactora dels valors en la comunitat educativa d'aquest nou segle encara poc madur.
El valor és adquirit en el subjecte de l'individu fins al punt de convertir-se en un hàbit. Per tant, un aspecte que es convertix en un hàbit, el podem considerar com un aspecte adquirit i comprès en el nostre subjecte de forma natural. Els valors són necessaris en la nostra vida quotidiana i professional: per créixer en el nostre propi desenvolupament i per aplicar la convivència en una societat en concret.
Per tant, l'escola ha d'indagar els valors morals dins de la comunitat educativa tot cercant una escola inclusiva, establint connexions i sinèrgies entre totes les assignatures, fomentant valors des de la transversalitat i, per sobre de tot, liderar un projecte sòlid i creïble. És rellevant que el projecte educatiu estigui liderat per un equip directiu que s'ho cregui i, a més a més, que treballi perquè el projecte estigui portat a la pràctica amb solvència. Però, sense cap mena de dubte, el projecte educatiu, ha d'estar impregnat de valors morals que cerquin l'harmonia i la convivència dins de la comunitat educativa.
En conclusió, si eduquem el nen des d'un principi factible, no caldrà caure amb un recurs tan fàcil i denigrant, el càstig.
15 comentaris:
Hola !
L'has encertat, estic de vacances al costat del mar.
A les escoles hi ha mestres que treballen sobre la igualtat i no l' equitat. Aquest és un greu problema perquè no som tots iguals i donar a cadascú el que necessita en la dosi , la porció i el moment adequat és un gran repte. Molts pretenen que tots responguin de la mateixa manera a uns certs estímuls , quan no és així, s'aplica el càstig. Si escoltéssim més els seus ulls , les seves orelles estarien més atentes.
Salutacions,
Crec en el que dius. Però la realitat és molt diferent. Però també és qüestió de probar altres mètodes.
Valors, quins valors? La socitat ha perdut els valors?
qins valors?
Primer ens has d'explicar què són els valors i quants valors hi ha.
Els educadors han de donar valors?
Això que has ecrit és una sanfaina que no entens ni tu.
El mal dels mestres d'avui en dia és que es creuen educadors i no saben que ells han d'ensenyar, no educar. L'alumne segons el que li ensenyis triarà quins són els valors que més l'atrauen.No siguis carca que ja sé per on vas. Els valors d'avui no són els mateixos que els d'ahir ni que els de demà.
Fins i tot l'església ha hagut de capitular. Les dones ja no duen mantellina i poden anar amb els braços nus a missa.
Has d'estudiar una mica d'epistemologia per saber com s'ha de tractar el pensament de la gent i especialment dels infants. Tu exposa a l'estudiant "allò que hi ha" sense tendències morals ni enganys. Ell/a haurà d'escolloir.I després, és la família i l'ambient qui farà la resta.
Tu saps el què vol cada pare per al seu fill?
Si tens 25 alumnes, potser tens 25 parers, opinions i creences diferents.Tu els has d'ensenyar a tots el mateix, les mateixes oportunitats.
No podria ser que tu trobis immoral l'avortament, o el casament d'homossexuals i en canvi els pares no?.
Tu, mestre, no has de jutjar, perquè pot ser que l'alumne no estigui conforme amb tu.
Has d'oferir als teus deixebles un ventall ampli de coneixements, quants més millor, però objectivament, sense voler inculcar-los (quina paraula més lletja) allò que tu creus. El que per a un és inmoral per als altres pot ser a l'inrevés.
I acabo amb una frase de Walter Scot:
LA PARTE MÁS IMPORTANTE DE LA EDUCACIÓN DEL HOMBRE ES AQUÉLLA QUE ÉL MISMO SE DA.
Walter Scott (1771-1832).
Ja has comprat el llibre de Cassany "La cuina de l'escriptura"? no ho sembla. Segueixes redactant amb moltes dificultats. Cordialment, ja saps que et vull bé
Salut!
J. Mèlich
Estimat Mèlich abans de jutjar text purament pedagògic, fan falta nocions i aprenentatge sobre pedagogia. Com que veig que la pedagogia no és el teu plat fort, em limitaré a dir-te que l'escola ja no és com tu ens la plasmes.
Gràcies a Déu, cada vegada queden mens professors com tu.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Mèlich has de saber que un bon mestre primer educa i després si queda temps ensenya. I si és un mestre del segle XXI educa a través de la transversalitat dels coneixements.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Benvolguda Mai, ja saps que és un plaer per mi que entris a visitar el meu espai i, a més a més, em deixis algun comentari. Res, que penso igual com tu. Em d'encoratjar a tots els mestres ha dir-los-hi i plasmar-los-hi una educació des de la globalitat dels aprenentatges. On valors morals i coneixements siguin plasmats des de la transversalitat.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Mèlich, ara em tornava a llegir el teu text i, sense cap mena de dubte, no has entès res.
Cordialment, Xavier Ollonarte i Rovira.
Miquel Casellas Porcar, gràcies per entrar en aquest espai. La realitat la tenim d'afrontar tal hi com és, de fet això és la riquesa de l'ensenyament que cada aula és un món i una realitat diferent per impregnar-la de valors moral per a una societat més lliure i democràtica.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Xavier, no sé perquè perdo el temps amb tu.
Ja feia dies que no t'escrivia res perquè crec que és picar en ferro fred.
En primer lloc, aconsellar-te de nou a que aprenguis a redactar, si és que vols ensenyar quelcom als teus possibles alumnes.
Dius que no he entès res i tens raó. Només he intuït algunes coses,després de molt d'esforç. Perquè no expliques res.
Has copiat d'oïda frases fetes sobre pedagogia i no les saps aplicar en el seu context.
Parles de "transversalitat dels coneixements, plasmar, valors, cada aula és un món i una realitat diferent per impregnar-la de valors moral per a una societat més lliure i democràtica".
Tot això és bla, bla, bla i bla...
Paraules boniques, però buides.
A veure:
Explica, què són els valors?
Quins són els valors?
Qui ha inventat els valors?
Perquè dius que la societat ha perdut els valors?
Abans, la societat tenia valors?
Perquè, si els ha perdut és que abans en tenia.
De quan parles? dels senyors que ens van muntar una guerra civil?
del senyor que entraba "bajo pàlio" a les esglésies?
Dels grans capitalistes que explotaven els treballadors?
D'un senyor i la seva tribu (més dels que tu et penses) que va muntar una guerra mundial amb milions de víctimes?
Quins valors ha pedut la socitat?
¿Què els diràs als teus alumnes dels valors perduts,si no els expliques què són els valors?
Has de saber, futur pedagog, que si no tens clars quins són els bons valors, poc pots parlar de valors.
Valors morals ?
valors materials?
valors polítics?
els morals, posem per cas:
Explica com a bon mestre, quins són els valors morals? menys bla,bla, bla, i explica.
Qui dicta, qui pot dogmatitzar sobre els valors morals?
Déu?
Quin déu?
I si a l'alumne no li dona la gana de creure en cap déu?
has de saber que els valors, tant els negatius com els positius, van implícits en l'essència humana i evolucionen amb ella. Això vol dir que el què ahir o abns d'ahir es consideraven valors morals avui potser no ho són i a la inversa.
Ara bé, hi ha uns valors universals, que mai cambiaran i la societat, "al contrari del què tu dius, mai els perdrà."
I la persona humana, en aquest cas l'alumnequan els conegui, quan tu els hi mostris, no obligatòriament, acceptarà, segons la seva conviscció, el seu gust o la seva ideologia. Però mai imposats en cap aula ni per cap professor.
Heu d'ensenyar "el què hi ha" sense imposar res. Això és llibertat i democràcia.
Dius:
"Em d'encoratjar a tots els mestres ha dir-los-hi i plasmar-los-hi una educació des de la globalitat dels aprenentatges. On valors morals i coneixements siguin plasmats des de la transversalitat".
Aquesta parrafada que has llegit en algun manual i ho penges aquí, diu amb massa tecnicisme el que jo exposo més amunt. Veig que t'has empenyat en la transversalitat.
potser, tant jo, com els teus soferts lectors et començarem a entendre quan ens diguis quins valors has d'explicar als teus alumens.
Valors morals. Unes paraules greus, unes paraules sagrades però que molt poca gent sap què volen dir.Si no les expliques, són molt maques, però buides.
Per a tu què és la moral?
Si tu tens una amiga, novieta o com li vulguis dir, i foteu un polvet, això per a molts és immoral.
Si algú practica l'eutanàssia, també és immoral?
Si hi ha col.legis de pagament on no hi poden accedir segons quins infants, això és immoral
Si tu i jo menjem cada dia, tenim els millors avenços de la comoditat i de la tecnologia, mentre hi ha milions de gent que mor de fam, això és immoral.
Mentre algú mantingui un gos, mentre hi ha gent que no es poden mantenir, això és immoral.
Mentre hi hagi pederastia (amb l'esgésia inclosa), hi ha immoralitat.
Tu i jo, som gent immoral, encara que anem disfressats d'anyells predicant l'evangeli.
I ja per acabar la meva diatriba, tant demagògica com vulguis, però real, et diré que el mestre ha d'ensenyar. Si tu afirmes "primer educar i si so-bra temps ensenyar" i vas amb aquesta consigna pel món, faràs riure fins i tot als nadons de les escoles bressol.
Hi ha una frase universal i que, malgrat totes les modes, serà primordial i eterna ENSENYAR EDUCANT,això ja és una altra cosa.
Ben cordialment
J. Mèlich
el proper dia et faré un llistat bibliogràfic de diverses tendències pedagògiques. Potser de la varietat en podràs extreure algun coneixement més.
Ai, el gran debat.
Tinc un nen, i la missió com a família és estimar-lo, educar-lo, acompanyar-lo, etc. L'escola té un altre paper, que és el de canalitzar continguts i matèries. El càstig no cal si hi ha l'educació primer però, repeteixo, és missió de les famílies. El que passa és que com a mare, sovint em sento renyada per professors que no han passat per l'experiència de la paternitat-maternitat, i això, què vols que et digui. No m'agrada. És un gran debat en el que cal molta empatía per totes les bandes. Opino, de tota manera, que mestres i pares hem de trobar allò que més ens acosta, i no allò que més ens distancia. Salutacions!!
Delfica, com dieuen els tecnics: "En línies generals, estic d'acord amb tu"
tens raó els mestres i els pares han de cercar aquesta empatia "Opino, de tota manera, que mestres i pares hem de trobar allò que més ens acosta, i no allò que més ens distancia".
Però amiga meva, això és pràcticament impossible. Cada casa és un món i cada alumne porta el seu "món" a l'escola. Aleshores, pel què fa a les ciències, no hi ha tant de problema; el mestre empra les eines que té. Però quan entrem en el camp de l'Humanisme,és quan venen els xocs més forts. I més encara amb l'arribada massiva de l'emigració, que també té dret a dir alguna cosa.Jo penso que en aquesta part de l'ensenyament és quan la neutralitat del mestre s'ha de fer més palesa.
L'infant sol ser influenciable i, per tant, s'han d'evitar al màxim els dictats, els dogmes morals i les directrius religioses.
He estat mestre i pare. Sempre he ensenyat el que jo sabia però mai he presentat les meves preferències ideològiques ni morals envers les meves filles ni els meus alumnes.
Aquí crec que rau el gran repte de l'enssenyament . Torno a repetir "Educar ensenyant" però sense directoris concrets. De forma ètica i honesta.
Per acabar, els pares són els qui tene la darrera paraula, abans que els fills puguin regir-se per ells mateixos.
Tota la reserva dels anomenats valors, ja sorgeixen per si sols.
Els valors són sempre presens i perennes. Només cal escollir quins atrauen més i per on decidir el camí futur de cadascú.Clar com l'aigua clara.
Una salutació cordial.
J. Mèlich
El Mèlich, què t'he de dir, que tens raó i crec el mateix. El millor que podem fer pares i mestres es vetllar perquè els nostres fills tinguin criteri propi, sense dogmes ni lligams ideològics que, l'única cosa que aconsegueixen, és encorsetar les llibertats. Ah, i sobre tot que siguin capaços de viure la seva pròpia vida i nosaltres entendre-ho així.
Bon estiu!!
Estic d'acord amb tú, però s'ha de comptar amb l'educació que tenen els alumnes a casa seva, tot això està molt bé, i suposa una gran esforç, però sense que els pares s'impliquin no sortirà efecte.
Déu ni do ! Quin debat !
Estic d'acord amb moltes coses que esteu dient totes i tots. A més és un diàleg molt interessant: " Educar i aprendre ". Continuo dient que és un gran repte que comporta una gran implicació en la feina.
Ei conecta't
Publica un comentari a l'entrada