En Carles va arribar al principi de curs molt desmotivat. El curs passat, quan feia segon de primària, va tenir un mestre de matemàtiques que emprava els grups flexibles (els bons anaven amb un grup i els altres, que el mestre considerava que no tenien el nivell adequat, anaven amb un altre grup). Per tant, el Carles va arribar molt desmotivat, ja que el mestre del curs passat no’l va incentivar ni estimular per aprendre de forma significativa.
En canvi, aquest any tot ha canviat en la vida estudiantil del Carles. Ha trobat un mestre excepcional que l’estimula i el valora d’una manera sorprenent, però no només valora a ell, sinó que valora a tothom per igual. El nostre estimat mestre té clar que una classe de matemàtiques ha de ser inclusiva. Ell té clar que la qualitat de l’ensenyament no es basa en grups per nivells. Per tant, des del punt de vista del mestre actual del Carles, la igualtat es basa per tenir unes expectatives altes per a tots els alumnes i recolzar-los sempre que ho necessitin. El nostre mestre treballa per a tothom. I, a més a més, ha de tenir bones expectatives per tothom. Si el mestre té expectatives baixes, el mestre ja no pot ser inclusiu. El currículum que indaga d’una manera exquisida el mestre és un currículum coherent, centrat amb les matemàtiques importants i articulat per nivells. Per tant, el contingut dels aprenentatges ha de ser un contingut que tingui qualitat. Quan el contingut té qualitat: És quan aquest contingut es treballa de manera transversal (el que s’aprèn ha d’estar relacionat), centrat en matemàtiques importants i articulat per nivells (que les relacions bàsiques cada vegada siguin més complexes). El mestre del Carles és un mestre molt observador, ja que sap el que saben els seus alumnes, sap el que tenen que aprendre i sap com provocar-los i recolzar-los. Per tant, aquest fet d’observació és molt important a l’hora de l’ensenyament. L’aprenentatge ha de ser comprensiu (Ningú aprèn res sinó comprèn allò que s’explica. Comprensiu vol dir que els nens s’han de poder comunicar mentre fan les seves tasques) , s’ha de construir activament i ha d’estar basat amb experiències adequades i amb els coneixements anteriors. Per tant, aquest mestre té en compte molts aspectes a l’hora de portar a terme els continguts matemàtics a dins de l’aula. L’avaluació, és un concepte que també té en compte el nostre mestre, s’ha de recolzar en l’aprenentatge de les matemàtiques importants i donar informació útil a professors, alumnes i pares. Segons el mestre del Carles, l’avaluació ha d’estar perfectament integrada en els processos d’aprenentatge. L’avaluació ha de servir per obtenir informació matemàtica important. Aquesta informació, sense cap mena de dubte, es podrà fer servir en la pràctica per gestionar el procés d’aprenentatge. La difícil tasca, però admirable del mestre de tercer de primària, és integrar l’avaluació en el procés d’aprenentatge. També fa servir molta tecnologia dins de l’aula, ja que s’acompanya de les noves tecnologies (ordinadors), murals (creen el marc simbòlic de l’aprenentatge del nen), plànols, boles del món, etc.
Ara, en aquests moments, estan treballant les mesures. El mestre ha posat un gran mural a la classe. En aquest mural hi ha dibuixats molts objectes reals (llapis, taula, graó d’una escala, cadira, porta, etc). El seu primer objectiu ha estat observar el mural per grups, i entre ells comentaven de forma intuïtiva les mesures dels objectes. El seu segon objectiu ha estat anar a mesurar amb les cintes mètriques els objectes proposats. Després han tornat al mural i han comentat les mesures intuïtives amb les mesures reals. Llavors, partint d’aquest procés, el mestre ha anat passant per cada grup i els ha preguntat quin era el procés que havien seguit per trobar les mesures correctes. Si algun s’havia equivocat, no passava res, ja que el mestre inclusiu ha d’encoratjar a l’alumne a trobar la resposta correcta d’una forma intel·ligent i constructiva.
5 comentaris:
Com ha de ser cultura i educació a l'abast de la gent. Baixar de la tarima
Hola !
Molt bon exercici!
Mira que et dic, que me l'apunto. Molt ben observat.
Moltes gràcies Mai.
Penso que l'aprenentatge de les matemàtiques, al llarg de la història, no s'ha ensenyat bé. Els mestres, sense ànim de generalitzar, estan acostumats a ensenyar a mecanitzar les matemàtiques. No obstant això, la LOE i el constructivisme social indaga el procés matemàtic a través d'algoritmes personals (mètodes eficaços, segurs i flexibles). Per tant, quan aquest objectiu es compleix el nen arribarà a entendre el procés matemàtic, establint relacions entre números, operacions, càlcul, aritmètica, geometria, representacions, comunicació, etc. Per tant, les matemàtiques no són continguts que es treballen per separat, sinó que són continguts que es treballen a través de les connexions que s'efectuen entre matemàtiques importants i també en altres contextos no matemàtics.
Moltes gràcies per entrar en aquest espai.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
No sé perquè les escoles, fan aquestes coses de fer subgrups dins una mateixa aula, en una escola privada de monges que anava el meu fill gran li varen practicar aquest sistema des de que tenia quatre anys, fins que em vaig cansar i el vaig canviar d'escola, ens va costar molt a tots el canvi, però al final ha valgut la pena.
Moltes gràcies Montse per entrar en aquest espi.
Sense cap mena de dubte, una escola que etiqueta els seus alumnes separant-los per grups i posant-los-hi barreres envers els seus coneixements no és una escola de qualitat. Per tant, estimada Montse, trobo molt bé que haguéssis canviat el teu fill d'escola. Tothom hauria de fer el matix i, així, d'aquesta manera, aconseguiriem una escola de qualitat.
Moltes gràcies.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Publica un comentari a l'entrada