dijous, 2 d’octubre del 2008

LA VIDA HA DE SER UN MAR DE SOMRIURES DE BOGERIA


Sóc lleig i molt lleig, sóc guapo de veritat, sóc alt com una torre, sóc baix i esquifit, tinc els ulls clars i blaus, tinc els ulls marrons foscos, no hi veig res i porto ulleres de cul de got, hi veig tan clar com un nen recent nascut, sóc prim i esquifit, sóc fort i musculós, etc. Siguis com siguis, el millor que pots fer és riure de tu mateix.



"La vida ha de ser una bogeria constant de somriures inesperats, producte de les reaccions de les teves imperfeccions"



2 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

jejejejee

Montse ha dit...

Estic d'acord amb tú, siguem com siguem el que em de ser es feliços, llàstima que a vegades ens obliden d'aquesta reflexió.