L'ESCOLA INCLUSIVA ÉS UN ÈXIT

En Carles va arribar al principi de curs molt desmotivat. El curs passat, quan feia segon de primària, va tenir un mestre de matemàtiques que emprava els grups flexibles (els bons anaven amb un grup i els altres, que el mestre considerava que no tenien el nivell adequat, anaven amb un altre grup). Per tant, el Carles va arribar molt desmotivat, ja que el mestre del curs passat no’l va incentivar ni estimular per aprendre de forma significativa.

En canvi, aquest any tot ha canviat en la vida estudiantil del Carles. Ha trobat un mestre excepcional que l’estimula i el valora d’una manera sorprenent, però no només valora a ell, sinó que valora a tothom per igual. El nostre estimat mestre té clar que una classe de matemàtiques ha de ser inclusiva. Ell té clar que la qualitat de l’ensenyament no es basa en grups per nivells. Per tant, des del punt de vista del mestre actual del Carles, la igualtat es basa per tenir unes expectatives altes per a tots els alumnes i recolzar-los sempre que ho necessitin. El nostre mestre treballa per a tothom. I, a més a més, ha de tenir bones expectatives per tothom. Si el mestre té expectatives baixes, el mestre ja no pot ser inclusiu. El currículum que indaga d’una manera exquisida el mestre és un currículum coherent, centrat amb les matemàtiques importants i articulat per nivells. Per tant, el contingut dels aprenentatges ha de ser un contingut que tingui qualitat. Quan el contingut té qualitat: És quan aquest contingut es treballa de manera transversal (el que s’aprèn ha d’estar relacionat), centrat en matemàtiques importants i articulat per nivells (que les relacions bàsiques cada vegada siguin més complexes). El mestre del Carles és un mestre molt observador, ja que sap el que saben els seus alumnes, sap el que tenen que aprendre i sap com provocar-los i recolzar-los. Per tant, aquest fet d’observació és molt important a l’hora de l’ensenyament. L’aprenentatge ha de ser comprensiu (Ningú aprèn res sinó comprèn allò que s’explica. Comprensiu vol dir que els nens s’han de poder comunicar mentre fan les seves tasques) , s’ha de construir activament i ha d’estar basat amb experiències adequades i amb els coneixements anteriors. Per tant, aquest mestre té en compte molts aspectes a l’hora de portar a terme els continguts matemàtics a dins de l’aula. L’avaluació, és un concepte que també té en compte el nostre mestre, s’ha de recolzar en l’aprenentatge de les matemàtiques importants i donar informació útil a professors, alumnes i pares. Segons el mestre del Carles, l’avaluació ha d’estar perfectament integrada en els processos d’aprenentatge. L’avaluació ha de servir per obtenir informació matemàtica important. Aquesta informació, sense cap mena de dubte, es podrà fer servir en la pràctica per gestionar el procés d’aprenentatge. La difícil tasca, però admirable del mestre de tercer de primària, és integrar l’avaluació en el procés d’aprenentatge. També fa servir molta tecnologia dins de l’aula, ja que s’acompanya de les noves tecnologies (ordinadors), murals (creen el marc simbòlic de l’aprenentatge del nen), plànols, boles del món, etc.

Ara, en aquests moments, estan treballant les mesures. El mestre ha posat un gran mural a la classe. En aquest mural hi ha dibuixats molts objectes reals (llapis, taula, graó d’una escala, cadira, porta, etc). El seu primer objectiu ha estat observar el mural per grups, i entre ells comentaven de forma intuïtiva les mesures dels objectes. El seu segon objectiu ha estat anar a mesurar amb les cintes mètriques els objectes proposats. Després han tornat al mural i han comentat les mesures intuïtives amb les mesures reals. Llavors, partint d’aquest procés, el mestre ha anat passant per cada grup i els ha preguntat quin era el procés que havien seguit per trobar les mesures correctes. Si algun s’havia equivocat, no passava res, ja que el mestre inclusiu ha d’encoratjar a l’alumne a trobar la resposta correcta d’una forma intel·ligent i constructiva.

LA NOSTÀLGIA EDUCATIVA

Per ser exactes i precisos, encara no fa ni un dia que hem finalitzat les classes i els exàmens. He de fer esment que ha estat un any dur, però quan finalitza l’any educatiu sento la nostàlgia de voler-ne més, em sento quelcom desitjós de rebre més continguts i coneixements sobre l’educació en general, ja que és el temari de la meva carrera i de la meva futura professió.

Sento el desig de descobrir i indagar noves metodologies, diferents maneres i concepcions d’apreciar i veure el sistema educatiu actual, observar nous enfocaments i tendències que aclaparen les aules del nostre país, veure com les escoles utilitzen els recursos en la comunitat educativa, veure com s’empra la transversalitat de les matèries (establint sinèrgies i connexions directes entre assignatures), observar el treball dels valors morals dins del marc educatiu de forma implícita. Per tant, tal com ja he dit anteriorment, quan s’acaben les classes em sento quelcom buit perquè tinc la necessitat de treballar per aconseguir una educació de qualitat en el nostre país. L’educació d’un mestre no és una creació vinguda de l’atzar, sinó que es va conreant al llarg de la seva vida. Aleshores, tot mestre, dia rere dia, va indagant i examinant la seva forma d’entendre i d’aplicar l’educació dins de la comunitat educativa.

L’educació del segle XXI ha de ser una educació basada en el constructivisme i en l’aprenentatge significatiu. A través de l’aprenentatge significatiu, Ausubel ens diu que la relació dels coneixements ja adquirits (coneixements previs) amb els coneixements que ens estan donant fan de l’alumne un alumne crític, autocrític i autònom en una societat en concret. L’aprenentatge significatiu implica que l’alumne ha de ser creatiu, ha d’estar motivat (el mestre-guia és el màxim exponent per aconseguir aquesta motivació per part de l’alumne)i el mestre ha d’acompanyar-se de materials motivants. I, per sobre de tot, hem de tenir clar que gràcies a l’aprenentatge significatiu aconseguirem que els coneixements de l’alumne estiguin emmagatzemats en la memòria a llarg termini i també arribarem a l’objectiu primordial de la funcionalitat de l’aprenentatge (aquells coneixements adquirits han de ser aplicables en el dia a dia i al llarg de la seva vida). Per tant, l’educació que indaguem en aquest nou marc educatiu, és una educació tal i com la concebia Loris Malaguzzi i no com la concebia Locke (el nen és un got buit).

En conclusió, sempre ens quedarà l’octubre per continuar investigant i innovant per un sistema educatiu que molts i moltes desitgem que canviï en l’ascendència que la pròpia societat ens formula, una societat dinàmica (en constant moviment). I, per tant, si el nen canvia, els mestres també hem de canviar.

FOTOGRAFIES DE L'AULA DE CIÈNCIES NATURALS DE L'ESCOLA ESTALELLA I GRAELLS

UNA AULA DE CIÈNCIES ALTERNATIVA

Quan emprem el terme “alternatiu”, emprem el terme “diferent”. Aquesta diferència ve donada per la innovació i la creativitat (a partir del contacte directe amb el medi). Per tant, la intenció d’aquesta aula és defugir de l’encarcaració dels mètodes tradicionals de l’escola convencional i atraure als seus alumnes amb la metodologia constructivista. A l’escola Estalella Graells, concretament a la classe de la Margarita Roma, podríem emprar l’experimentació de les ciències naturals a través dels racons (establint relacions amb altres matèries, implicant l’alumne en l’aprenentatge i fomentant l’autonomia del propi individu en concret), a través de projectes i a través de l’aula de ciències.

Avui ens centrarem en la pràctica d’un experiment. Us explicaré el tema del “Cicle de l’aigua”. La Margarita Roma, mestra de primer B i coordinadora de l’aula de ciències naturals, ha començat la classe preguntant als seus alumnes la següent qüestió: On podem trobar aigua? I, llavors, els nens han començat a parlar dels llocs on poden trobar aigua (s’ha esmentat els següents llocs: rius, mar, pluja, aixeta, regadora, etc.). Per tant, a través d’aquesta pregunta hem pogut veure els coneixements previs dels nostres alumnes i, a la vegada, s’ha efectuat amb deteniment una proximitat ecològica excepcional. L’alumne és partícip del seu aprenentatge i el mestre ha de guiar aquest aprenentatge cap a una resposta adequada.

Quan haguem portat a terme aquest primer procés de l’activitat, a través del diàleg entre mestre i alumne, els nens han de ser conscients que mirem on mirem, sempre trobem alguna cosa relacionada amb l’aigua, ja que a la terra hi ha uns 1500 bilions de metres cúbics d’aigua, però, a la Llacuna no n’hi ha ni una gota.

Els nens han de ser conscients que l’aigua es pot bullir i convertir-se en vapor, i també es pot congelar i convertir-se en gel. No obstant això, d’aquest cicle tan complex no en seran conscients fins que portem a terme la següent activitat, ja que si esmentem aquesta evidència abans de portar a terme la manipulació de l’aigua, l’aprenentatge no serà tan ric o, si més no, perd tota la seva gràcia, ja que el factor sorpresa perd la seva importància.

Per tant, després de la primera part de l’activitat, ens hem dirigit cap a la cuina de l’escola i la pregunta efectuada ha estat la següent: Què passa si posem un bol ple d’aigua i el deixem escalfar? Doncs bé, les reaccions dels nens han estat d’incertesa, ja que cap d’ells es podia imaginar que l’aigua podia desaparèixer. Tot seguit, hem posat a bullir l’aigua i l’hem tapat amb una tapa, al cap d’una estona hem aixecat la tapa i hem pogut veure com la tapa estava mullada (com si caigués pluja) i, a més a més, el nivell de l’aigua anava descendint. Al cap d’una estona, l’hem tornat a aixecar i hem pogut observar com la tapa estava totalment entelada. I, finalment, hem pogut veure com el bol s’ha quedat sense aigua i, per tant, els nens han pogut veure el procés d’evaporització de l’aigua d’una manera significativa.

A través d’aquesta activitat, els nens han descobert que quan les coses es cremen deixen anar vapor. Aquest vapor és el vapor de l’aigua i, a més a més, descobriran que no el poden agafar. Han de ser conscients que l’aigua no para mai quieta, l’energia del sol fa pujar l’aigua del mar cap amunt (evaporació) i li fa fer un llarg viatge, que es diu cicle de l’aigua. L’aigua quan arriba els núvols es condensa i, llavors, s’efectua la pluja.

Per tant, hem pogut observar com l’aprenentatge directe amb l’entorn és molt més positiu que els llibres de text. Hem de ser conscients que no és el mateix veure una cosa o que te l’expliquin. L’Estalella i Graells, tot i la forta influenciació dels llibres de text, en moltes ocasions, opta per les dinàmiques més constructives, per tant opta per les classes on el mestre no és el mestre convencional, sinó que és el mestre guia dels alumnes.

També cal fer esment de la utilitat dels racons de la classe. En el racó de les ciències naturals, els nens van fer un aprenentatge de l’estudi de l’aigua. Van portar molts llibres (tothom va poder intercanviar informacions i, d’aquesta manera, els pares també són partícips de l’aprenentatge dels seus fills, ja que van tenir d’ajudar a buscar llibres adequats per als seus fills). En el racó també van fer el procés il·lustrat pictòricament del cicle de l’aigua, així, d’aquesta manera els nens van poder il·lustrar el seu propi procés i, a més a més, ho van deixar plasmat en el seu marc simbòlic (racons). Però, fixeu-vos que en aquest procés hem fet servir un procés pràctic (a la cuina de l’escola mitjançant la manipulació de l’aigua i el seu procés d’evaporització), els racons com a eina d’aprenentatge dinàmic i autònom del nen i aplicant en tot el procés el diàleg entre tots. Per tant, hem de tenir clar que podem utilitzar molts recursos a l’hora d’emprar l’aprenentatge, ja que, en moltes ocasions, ens quedem amb el recurs més pobre, la fitxa i el llibre de text.

El que hem de tenir clar, és que en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne en concret és que, sense cap mena de dubte, ha pogut raonar. I, per tant, si l’alumne pot raonar, fomentarem alumnes crítics i autocrítics.

En conclusió, si l’alumne és capaç de raonar, trobar variables i hipòtesis a través d’aquest mètode pràctic d’aprenentatge, ja ens podem sentir molt orgullosos, ja que l’escola que hem de promoure en el segle XXI, és l’escola integradora i constructivista.