Ja des d’èpoques intrèpides, l’ésser humà tenia la necessitat d’estar regit per unes normes de compliment. Aquestes normes de compliment, sense cap mena de dubte, només les pot complir amb deteniment l’homínid, ja que l’ésser humà és l’únic animal que gaudeix d’intel·ligència i, per tant, aquest fet fa que sigui capaç d’adaptar-se a qualsevulla entorn. No obstant això, en moltes ocasions, aquest procés d’adaptació a l’homínid li ha costat segles i segles de digerir aquest fenomen successiu.
Per tant, els valors morals són imprescindibles en qualsevol societat. Els valors han d’estar regits sota unes normes que la societat en concret haurà de cercar de forma conjunta. Hem de tenir clar i flagrant que els valors mai s’han de transmetre (imposar els valors morals), sinó que s’han d’oferir (plasmar una gamma de valors i motivar a l’alumne a emprar aquests). Tota societat ha d’estar regida per uns valors democràtics i, a la vegada, aquests han d’arribar a ser una de les dosis més significatives de la convivència dels éssers humans.
Les nostres escoles, immerses en ple segle XXI, es troben mancades de valors morals, aquells valors que el mestre ha d’oferir d’una forma exquisida als seus alumnes. El propi mestre ha de saber que els valors no són innats (un nen no neix amb uns valors predisposats, sinó que el seu entorn els hi configura. I, per tant, ell ha de discernir-los) i, sens dubte, ell ha de vetllar per un aprenentatge ofert dels valors emprats amb correcció. El mestre ha de saber, doncs, que els valors són un dels aprenentatges més importants que els nostres infants han d’assolir al llarg de tota la seva etapa escolar obligatòria, ja que aquest coneixement pràctic es veurà reflectit al llarg de la seva existència terrestre. Només amb aquesta concepció valorística moral l’escola portarà una acció clara i solvent dels valors morals (la moralitat l’elegim entre tots, mestres i alumnes, dins d’un marc social i democràtic).
Els valors s’han de plasmar de forma implícita en els aprenentatges dels nostres infants. Per tant, totes les matèries han d’estar impregnades de valors morals que la nostra societat en concret haurà de cercar al llarg de la seva existència. El mestre a través del constructivisme social (concepció metodològica que cerca els coneixements previs dels infants, el diàleg constant a través de marcs simbòlics i les hipòtesis que els nens formulen i comparteixen entre ells per tal de trobar una resposta conclusiva) ha d’impulsar un treball dels valors emmarcat i digerit des de la societat. Per tant, quan indaguem la societat en general, estem plasmant de forma minuciosa la realitat que ens envolta. Doncs bé, l’objectiu primordial ha de ser el fet de cercar la moralitat dels valors analitzant l’entorn que ens envolta. Només així aconseguirem uns valors de qualitat per la nostra escola d’aquest nou segle.
En conclusió, si oferim uns valors morals de qualitat (oferir valors implica portar a terme l’ús del diàleg entre mestres i alumnes, per tal de trobar una entesa conjunta a l’hora de portar a terme l’ús dels valors. Per tant, aquest fet també implica discernir de forma acurada i amb convenciment), l’escola serà més tolerant, sensible davant a fets puntuals, respectuosa, afable, amable amb tots els seus components que la conformen i, sobretot, més exigent amb ella mateixa.
Per tant, els valors morals són imprescindibles en qualsevol societat. Els valors han d’estar regits sota unes normes que la societat en concret haurà de cercar de forma conjunta. Hem de tenir clar i flagrant que els valors mai s’han de transmetre (imposar els valors morals), sinó que s’han d’oferir (plasmar una gamma de valors i motivar a l’alumne a emprar aquests). Tota societat ha d’estar regida per uns valors democràtics i, a la vegada, aquests han d’arribar a ser una de les dosis més significatives de la convivència dels éssers humans.
Les nostres escoles, immerses en ple segle XXI, es troben mancades de valors morals, aquells valors que el mestre ha d’oferir d’una forma exquisida als seus alumnes. El propi mestre ha de saber que els valors no són innats (un nen no neix amb uns valors predisposats, sinó que el seu entorn els hi configura. I, per tant, ell ha de discernir-los) i, sens dubte, ell ha de vetllar per un aprenentatge ofert dels valors emprats amb correcció. El mestre ha de saber, doncs, que els valors són un dels aprenentatges més importants que els nostres infants han d’assolir al llarg de tota la seva etapa escolar obligatòria, ja que aquest coneixement pràctic es veurà reflectit al llarg de la seva existència terrestre. Només amb aquesta concepció valorística moral l’escola portarà una acció clara i solvent dels valors morals (la moralitat l’elegim entre tots, mestres i alumnes, dins d’un marc social i democràtic).
Els valors s’han de plasmar de forma implícita en els aprenentatges dels nostres infants. Per tant, totes les matèries han d’estar impregnades de valors morals que la nostra societat en concret haurà de cercar al llarg de la seva existència. El mestre a través del constructivisme social (concepció metodològica que cerca els coneixements previs dels infants, el diàleg constant a través de marcs simbòlics i les hipòtesis que els nens formulen i comparteixen entre ells per tal de trobar una resposta conclusiva) ha d’impulsar un treball dels valors emmarcat i digerit des de la societat. Per tant, quan indaguem la societat en general, estem plasmant de forma minuciosa la realitat que ens envolta. Doncs bé, l’objectiu primordial ha de ser el fet de cercar la moralitat dels valors analitzant l’entorn que ens envolta. Només així aconseguirem uns valors de qualitat per la nostra escola d’aquest nou segle.
En conclusió, si oferim uns valors morals de qualitat (oferir valors implica portar a terme l’ús del diàleg entre mestres i alumnes, per tal de trobar una entesa conjunta a l’hora de portar a terme l’ús dels valors. Per tant, aquest fet també implica discernir de forma acurada i amb convenciment), l’escola serà més tolerant, sensible davant a fets puntuals, respectuosa, afable, amable amb tots els seus components que la conformen i, sobretot, més exigent amb ella mateixa.
9 comentaris:
Noto una mic alè religiós. Veig que ha influit en el eu esperit fill meu.
Benvolgut Miquel, en primer lloc gràcies per entarar en aquest espai.
La religiositat no hi sorgeix en cap moment a l'article. Moltes persones quan fem servir el terme "moralitat" ja ho relacionen directament amb la religió. I, sense cap mena de dubte, no hi té res a veure. La moralitat dels valors l'elabora cada persona segons els seus interessos. I aquests interessos venen marcats pel seu propi entorn que l'envolta.
Moltes gràcies.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Buenas l'Ollet!
Acabo de descobrir el teu blog, sperinteressant!
Jo també n'he obert un, si et ve de gust passa-t'hi!
http://albertrecasens.blogspot.com/
Una abraçada!
Ei Xavier, la moral, l'educació, els valors?, a vegades penso que s'han perdut, on són?, si començant pels pares no transmeten una base sólida de valors, i ética, que faran els nostres fills?
fALTA DE TEMPS?, FEINA?, Excuses és més fàcil deixar que els fills creixin sense més.
Albert i Montse, gràcies per entrar en aquest espai.
Albert ja he entrat al teu espai i és molt interessant.
Montse tens raó, en moltes ocasions, els valors sembla que s'hagin perdut. I, sense cap mena de dubte, els pares i l'escola han de ser les primeres institucions en oferir els valors de forma conjunta.
Moltes gràcies.
Cordialment,
Xavier Ollonarte i Rovira.
Potser tingui alguna cosa a veure el fet que els adults (pares i professors) han sigut sempre els clients de la societat, han filtrat els impactes rebuts, i han trasmés als adolescents els que han cregut més addients per ells. Avui en dia, els adolescents són els clients directes de la societat (publicitat, televisió, polítics,...), i probablement no estiguin preparats per filtrar encara tanta informació.
En fi, només és una reflexió.
Felicitats pel blog !!!
Veig que continues reflexionant amb el tema dels valors. Referents, crec que els calen bons referents ( TOTS els que ens hi hem d'implicar) i coordinació.
Salutacions
Ja m'has tornat a engendrar un article plè de paraules que no pertanyen al concepte que vols exposar, paragrafs copiats fora de context i sense estructura argmental."d’èpoques intrèpides","tenir clar i flagrant"...
En fi, un article mal escrit.
Pel què fa al tema leit motiv, "ELS VAlORS",
Et passes tot l'escrit donant-li voltes al mateix concepte. Però en lloc ens expliques quins són aquests valors. I no fas ni una frase de referència als pares.L'escola ha de ser el correccionari que dicti els valors als nostres infants. Al més pur estil jesuita=Opus.A la famíliaque li donguin alfals.
Tu has sentit campanes i no saps on.
De totes maneres perseva i apren a redactar articles. I a veure si algun dia ens dius quins són aquests valors.
Com diu el Miquel, l'article put a religió catòlica. Sempre volent inculcar "valors", sense practicar-ne cap.
T'ho dic amb tot el bon rotllo del món, i per bé teu.
Una abraçada
Mèlich
Xavier, aguanta, dona'ls canya. No facis cas dels baixos instints d'un descervellat que a Calafell aguantem com si fos una creu.
Fa poc, ell mateix, fent-se passar per un altre, es va autoescriure que a cada poble hi hauria d'haver un Mèlich. Noooooooo! Això mai! No es pot demanar tant de mal a ningú. En tot cas, al nostre poble, no.
Publica un comentari a l'entrada